Addiccions i gènere: existeix relació?

 ADDICIONS I GÈNERE: EXISTEIX RELACIÓ?

Imatge de la campanya "Abordemos las drogas con gafas violeta" de Fundación Atenea en col·laboraicó amb la Fundación Salud y Comunidad (FSC).
També es va realitzar aquest vídeo informatiu: https://youtu.be/wer7_ESo3N8 

Des que es va crear el Pla Nacional sobre Drogues (1985), a Espanya es disposen d'indicadors epidemiològics sobre l'ús de drogues. La informació recollida posa de manifest la incorporació de les dones a uns o altres usos de substàncies al llarg del temps.

 Aquest és un fet a remarcar, doncs sempre s'ha considerat que les addiccions són "cosa d'homes"; de fet, la masculinitat patriarcal (relacionada amb l'exposició al risc, menor control de la impulsivitat, inhibició emocional, etc.) és un factor de risc per l'ús/consum de substàncies.

*Consulta la definició de la RAE de "machote" i jutja per tu mateix/a!

**Recomanem la investigació realitzada per Fundació Atenea (2016) per aprofundir en el tema.

Teoria sexe-gènere

Abans d'entrar en dades, és fonamental que parlem de la teoria sexe-gènere, per així poder-les analitzar amb perspectiva de gènere. El sexe i el gènere són categoria diferenciades, tot i que tenen tendència a relacionar-se.

- Sexe: característiques biològiques lligades al sistema sexual, reproductiu, hormonal... Ve donat de naixement però pot modificar-se: dona/femella, home/mascle, intersexual, transsexual(*).

- Gènere: característiques culturals i socials lligades a l'educació, mitjançant la socialització diferencial de gènere. És après, modificable, flexible i canviant: masculí, femení, no binari, transgènere (*).

(*) Fa referència a identitat sexual i de gènere.

Seguint amb el fil... on són les dones? Per què es considera un 'món masculí' aquest de les addiccions?

Si tenim en consideració que les persones que consumeixen substàncies o que tenen addicions són penalitzades socialment, és obvi pensar en què les dones amb addiccions o que realitzen consums estan invisibilitzades (escassa identificació amb la problemàtica i major ocultació d'aquesta), en part a causa de la discriminació doble o múltiple que pateixen:

- Alta penalització social i, a vegades, violència institucional. 

- Gran càrrega d'auto-culpabilització i vergonya.

- Doble estigma: social i internalitzat (autoestigma). 

- Aquesta discriminació és encara major en  col·lectius concrets, com les persones LGTBIQA+.

Així doncs, en el marc d'una societat masclista, les dones que se surten de les normes socials imposades es troben més penalitzades socialment que els homes que transgredeixen els límits, degut a l'estereotip "d'irresponsabilitat" i "major temperament actiu" que s'atribueix erròniament als homes. De fet, això comporta que acudeixin menys a tractament i que l'abandonin amb  major freqüència (recomanem aquest article de Patricia Redondo).

***T'animem a pegar una ullada a aquesta guia sobre dones i drogues.

Addiccions tòxiques

Referent al consum de substàncies tòxiques, s'han trobat les següents diferències entre sexes:

- El consum de totes les substàncies està més entès entre els homes que entre les dones, excepte pel que fa a psicofàrmacs ( les dones consumeixen 3 vegades més analgèsics opioides i hipnosedants).

- Per a la major part de substàncies, els homes presenten major prevalença d'ús, abús i dependència.

- El consum problemàtic de substàncies en adolescents LGTBIQA+ pot ser superior al d'adolescents cis heterosexuals.

- És freqüents que els homes iniciïn el consum de substàncies a edats més primerenques front les dones, si bé aquesta dada és diferent pel que fa al consum de psicofàrmacs (les dones s'inicien abans).

- Pel que fa al consum de substàncies legals, les dones presenten major índex de conducta addictiva (psicofàrmacs, alcohol i tabac), front als homes que presenten major tendència a consumir substàncies il·legals.

- Els homes cis realitzen més conductes de risc (policonsum) i conductes associades (conducció de vehicles baix efectes de drogues, sexe sense protecció, etc).

Addiccions comportamentals

Pel que fa a les addiccions comportamentals, sembla que els homes  participen en major mesura en els jocs d'atzar.

- Respecte a la tipologia de joc, ambdós sexes s'interessen de manera diferenciada, seguint els estereotips de gènere del que s'interpreta "jocs d'homes" (relacionats amb la suposada estratègia com és el pòquer, i les aportes esportives) i "jocs de dones" (jocs més solitaris i menys "socials" com el bingo).
- S'observa també major prevalença en homes tant pel que fa al joc amb diners online (a Internet, més estès) com de manera presencial (fora d'Internet).

D'altra banda, sembla que els homes també realitzen un major ús compulsiu d'Internet, respecte a les dones. Aquestes dades es repeteixen vers a l'ús de videojocs.

***Resum EDADES 2019/2020 (Encuesta sobre Alcohol y Drogas en España).

Si hi ha alguna qüestió que t'és d'especial interès o tens algun dubte no triguis en deixar-nos un comentari o contactar-nos per correu electrònic (rahesa@cruzroja.com), WhatsApp (616-46-8375) o xarxes socials (@sihotensclar).

GRÀCIES PER LLEGIR-NOS!

Ens ajudes a arribar a més gent? Fes-ne difusió!

Fonts

Fundación Atenea. Departamento de Investigación, Innovación y Desarrollo (2016). Hombres, Mujeres y Drogodependencias. Explicación social de las diferencias de género en el consumo problemático de drogas. Disponible en https://fundacionatenea.org/http://fundacionatenea.org/wp-content/uploads/2017/02/Hombres-mujeres-y-drogodependencias.pdf

Grupo de Trabajo de chemsex del Plan Nacional sobre el SIDA. Dirección General de Salud Pública Calidad e Innovación (2019). Informe sobre chemsex en España. Disponible en https://www.mscbs.gob.es/ciudadanos/enfLesiones/enfTransmisibles/sida/docs/informeCHEMSEX.pdf

Observatorio Español de las Drogas y las Adicciones (OEDA). Delegación del Gobierno para el Plan Nacional sobre Drogas (DGPNSD) (2019). Informa sobre adicciones comportamentales (2019). Madrid: Ministerio de Sanidad. Disponible en: https://pnsd.sanidad.gob.es/profesionales/sistemasInformacion/sistemaInformacion/pdf/2019_Informe_adicciones_comportamentales_2.pdf

Observatorio Español de las Drogas y las Adicciones (OEDA). Delegación del Gobierno para el Plan Nacional sobre Drogas (DGPNSD) (2021). Alcohol, tabaco y drogas ilegales en España: informe 2019/2020. Encuesta sobre alcohol y drogas en España (EDADES), 1995-2019/2020. Madrid: Ministerio de Sanidad, Consumo y Bienestar Social. Accesible desde: https://pnsd.sanidad.gob.es/profesionales/sistemasInformacion/sistemaInformacion/pdf/2019-20_Informe_EDADES.pdf

Rodríguez, E., Megías, I., Martínez, P. (2019). Distintas  miradas y actitudes, distintos riesgos. Ellas y ellos frente a los consumos de drogas. Centro Reina Sofía sobre Adolescencia y Juventud, FAD. Disponible en http://www.generoydrogodependencias.org/2019/06/02/distintas-miradas-y-actitudes-distintos-riesgos/

Romo, N (2006). Género y uso de drogas: La invisibilidad de las mujeres. Monografía Humanitas. Fundación Medicina y Humanidades, 5, 63-83. Disponible en https://www.drogasgenero.info/wp-content/uploads/romo.pdf

Autora: Laura